Joan Beumala Solé. Psicòleg Clinic, CSMIJ Anoia (Igualada)
Introducció
El terme hiperactivitat, ha sobrepassat la frontera de la salut mental i de l’àmbit educatiu, i a la velocitat dels temps post-moderns s’ha convertit en un “símptoma social” que qüestiona als professionals d’aquets sectors així com també als pares. Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió és habitual que en facin referència. Fins i tot revistes no especialitzades proposen “test específics” per determinar el grau d’hiperactivitat.
El TDAH -trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat- ocupa un lloc considerable dins dels trastorns actuals.
Què inquieta al nen hiperactiu?
La generalització d’un diagnòstic porta en conseqüència un augment considerable de casos. Per exemple, als Estats Units a l’any 1987 es van diagnosticar amb aquest quadre 500.000 infants, deu anys mes tard la xifra va augmentar fins a 4.400.000. En un article periodístic recent s’informava que el 7-8% del nens en edat escolar són hiperactius, i que un 60-70% d’aquets infants continua patint aquest trastorn a l’edat adulta.
En els últims temps la hiperactivitat ha anat ocupant i desplaçant a altres nominacions que descrivien la realitat vivencial dels individus.
Los casos clínicos completos los encontrarás en la edición impresa.
