Dolors Arasanz. Psicóloga clínica. Psicoanalista. CSMIJ FNB
La proposta de la meva intervenció en aquestes jornades és la de l’intent de donar certa raó del perquè del treball d’interconsulta amb l’escola via l’Equip d’Atenció Psicopedagògica. És quelcom que es produeix sovint, fonamentalment en tots aquells nois en la demanda dels quals l’escola és convocada d’una o altra manera. Cal dir, però, que no són tots. La intermediació de l’EAP és fonamental ja que és sovint el primer equip especialitzat que és consultat perquè alguna cosa no funciona a l’escola, i a la vegada possibilita a la família que faci la demanda al CSMIJ.
El treball d’interconsulta amb l’escola s’inscriu en la lògica de la clínica del cas per cas. És l’intent de respondre a allò que de particular emergeix en cada u, amb la pretensió de promoure una reflexió que posi en primer pla la subjectivitat, les respostes particulars simptomàtiques, a partir d’una història que també és particular. Es tracta de fer emergir un saber que faciliti i condueixi a una diferent comprensió de cadascuna de les dificultats que s’observen, siguin en l’òrbita dels problemes conductuals, en relació al baix rendiment escolar, o tot el ventall de motius que crec que són objecte d’un treball d’interconsulta. Es tracta de generar un efecte-subjecte, que el podem entendre prenent com a referència el subjecte de l’inconscient, que escapa a tota estimació psicomètrica i també a qualsevol previsió, però que esdevé menys opac quan s’estableix respecte d’ell un diàleg, l’efecte del qual fóra comprendre d’una manera diferent les respostes que dóna. En últim terme es tracta de fer emergir un nen del grup “tots els nens” i sobretot fugir de les respostes estàndard.
Los casos clínicos completos los encontrarás en la edición impresa.
